En Roman està repenjat al llindar de la porta, clavant els seus ulls blaus en els meus. I malgrat tot el que sé sobre el bé i el mal, sobre el que és correcte i el que no ho és, sobre els immortals i els immortals malvats, faig una passa endavant. Tinc la mirada clavada en en Roman, l'atractiu i gloriós Roman. No veig res més. No necessito res més.
