Em dic Omar. Mon pare era jardiner i ma mare feia olor de canella. Als dos se’ls va engolir la mar poc abans d’arribar a la platja. Els vaig veure desaparéixer mentre flotava en aquella closca d’anou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un xicotet salvavides amb el meu nom. L’havia escrit ma mare amb un retolador desgastat perqué no l’oblidara mai.
