Jean (l’etern narrador dels llibres de Modiano, alter ego d’ell mateix) evoca una sèrie de dones del seupassat, sense una connexió aparent entre elles, si no és potser que la manera de recordar-les les fa semblara totes «cossos ofegats que de sobte pugen a la superfície del present». Records que condensen totala matèria literària de Modiano, repetits i sempre renovats de llibre en llibre, encarnats en cares, noms illocs que a Records dorments ens arriben amb l’eco llunyà i fragmentat dels somnis. Aquest és un llibremolt curt i molt el·líptic, ple de secrets i de coses callades, que al mateix temps condensa l’essència delgest poètic de Modiano, despullat de tota nostàlgia però altament colpidor.
