La veu i la memòria del narrador unifiquen les històries de Recorda sempre això, l’últim premi MarianVayreda. Hi veiem una caserna de guàrdia civil al Raval barceloní, el pati on les famílies dels membresdel cos passen l’estona, l’eventual aparició d’un circ humil per distreure la canalla, la feina a les voresdescosides de l’extraradi urbà... Són escenaris d’una educació sentimental que posa el focus en elcoratge quotidià, en les dificultats de la vida diària, en les sobtades explosions de violència i en lanecessitat d’assumir el passat per poder governar la pròpia vida.
