Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava -el qual incloïa l'incest amb la seva germana- es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d'ell, en paraules de Claudio Magris, «un d'aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l'absència».
