Thomas Bernhard passa comptes de manera sarcàstica i magistral amb el passat i el present cultural del seu país. Carregant frontalment contra el llegat artístic dels Habsburg, l'autor es planteja la conflictiva relació de l'artista amb la tradició. És el que Harold Bloom anomena l'angoixa de la influència, per la qual tot artista necessita negar, sovint de manera dramàtica, el discurs dels mestres mentre lluita per construir el propi llenguatge individual.
L'estil repetitiu de Bernhard dóna a l'obra una musicalitat que atrapa el lector a través de les diverses, i a vegades delirants, dissertacions dels protagonistes sobre l'art, la literatura, la religió, la societat, l'amor i la mort. I tot això, no ho oblidem, en to de comèdia, tal com ens indica el mateix autor al subtítol de l'obra.
