El Llibre de meravelles és una ambiciosa novel·a didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. El terme medieval "meravella" fa referència a aquest esbalaïment de Fèlix davant de les variades formes del mal, però també designa l'entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell.
Aquest volum completa el volum X de la NEORL perquè s'hi conclou l'edició crítica dels darrers tres llibres (VIII-X) del Fèlix. El llibre VIII traça un mapa complex dels trets físics i morals de l'home, i es complementa perfectament amb els dos llibres següents, el IX i el X, que tracten sobre la glòria del paradís i la pena de l'infern respectivament.
