El poemari La llum garbellada és una aproximació poètica al cos humà, no amb una actitud descriptiva, sinó més aviat vivencial i valorativa. El cos només pot ser viscut i valorat positivament des de la serenitat d'una nuesa que s'allunya tant de la negativitat de la història moral com de la fixació malaltissa de l'actual culte a la imatge. En oposició amb el maltractament a què ha estat sotmès el cos des d'ambdós posicionaments, l'autor proposa una mirada amorosa que el recuperi per a la persona. El títol suggereix el procés, complex i sovint dolorós, d'eliminar els pòsits culturals i els sentiments apresos al llarg de la vida que impossibiliten al cos relluir amb la bellesa i la bondat naturals que té per se.
