El temps ens causa i ens constitueix. Qui hem sigut (el que hem viscut) fa que siguem qui som. N'estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens perd identitat. Des d'aquesta convicció m'he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d'abandonar-me. Aquestes constitueixen els materials d'aquest llibre. Imatges d'un altra època que faran que el lector recorde (re-visca) o imagine (semi-visca), segons els casos, un temps que fou real, que ens ha determinat a alguns i que mereix ser conegut per tots. Són el seu solatge en mi.
