Afectat per una variant de l'esclerosi lateral amiotròfica, Tony Judt (1948-2010) va patir els darrers anys de la seva vida una paràlisi muscular progressiva. Privat de la capacitat de moure's per si mateix i de parlar, no va perdre la lucidesa i els records. Com ens explica ell mateix en aquest llibre excepcional, la memòria va esdevenir el refugi en què buscava recer i confort.
És així com van néixer els textos que componen El refugi de la memòria, publicats majoritàriament a The New York Review of Books. Són peces breus que mesclen sàviament l'experiència personal i la visió col·lectiva d'un home nascut en una família jueva d'un barri humil de Londres i que va esdevenir un dels historiadors més importants del món contemporani.
L'austeritat de la postguerra com a ensenyança vital; la disciplina acadèmica com a font de millora; les excursions adolescents en autobús i en tren com a escola d'observació; les subtilitats, contradiccions i llegendes de les més diverses revolucions dels anys seixanta; el distanciament crític de tota solidaritat excloent; l'anàlisi del creixent puritanisme arreu; el compromís irreductible de l'intel·lectual públic... L'autor d'El món no se'n surt sargeix records llunyans i propers amb sensibilitat i saviesa. Tota una lliçó.
