El final de l'Edat Mitjana, l'època del gòtic, té en l'art valencià una aurèola d'esplendor i opulència que ha estat reforçada per les mirades enyoradisses que sobre ella s'han projectat en moments posteriors, a la recerca de la nostra identitat com a poble. El conegut com a «Segle d'Or de les arts i les lletres valencianes», el XV, entès en un sentit ampli, ha estat durant molt de temps un dels centres d'atenció preferents de la historiografia local. I, tanmateix, encara resta molt per saber d'aquell període, moltes preguntes no ja per respondre sinó simplement per plantejar, ja que la major part dels estudis sobre el gòtic valencià semblen haver estat fets completament d'esquena a la realitat històrica que va generar aquelles obres. El que oferim ara és una altra manera de veure- l'art gòtic valencià, on no trobarem discussions sobre l'autoria de les obres ni descripcions formals, sinó bàsicament un intent de comprendre l'art, els artistes i els seus clients com a agents so-cials d'una època que, per la seua complexitat i importància, mereix ser analitzada com un paisatge humà ple de matisos, que va donar a la posteritat un ric patrimoni del qual nosaltres som els hereus i custodis.
