La misèria terrenal, la soledat, la joventut, la bellesa,
la naturalesa o la mort: com en un joc de l'oca inevitable, l'autor juga a aquesta Cançó de la terra sabent que no li serà permès de fer trampes al solitari. Li-Tai-Po i Mahler juguen amb ell: i tots tres, amb la serenor lúcida i ingràvida
que correspon, s'aguanten els pantalons amb un cordill
de cànem.
